Fa prop d’un any, asseguda a una confortable butaca d’un cinema i amb una bona bossa de crispetes, vaig quedà bocabadada davant d’unes imatges meravelloses que venien d’una part del món molt llunyana.
Era el Japó, l’aigua, les roques, la verdó dels seus camps omplien aquella pantalla gegant.
Passada la primera mitja hora de la història, la pel·lícula canvia d’escenari i passa a jugar amb uns altres colors, els dels vestits de les geishas, florits i lluents, els dels jardins per on transcorr la història carregat d’imatges multicolors,els dels arbes amb fulles ocres que desplegan totes les tonalitats,…
La pel·lícula me va deixa tot una sèrie de sensacions que només a n’el cinema les pots aconseguir.
0 respuestas hasta el momento ↓
Todavía no hay comentarios... Empiece usted rellenando el siguiente formulario.