fotos diverses:

Fa prop d’un any, asseguda a una confortable butaca d’un cinema i amb una bona bossa de crispetes, vaig quedà bocabadada davant d’unes imatges meravelloses que venien d’una part del món molt llunyana.

Era el Japó, l’aigua, les roques, la verdó dels seus camps omplien aquella pantalla gegant.

Passada la primera mitja hora de la història, la pel·lícula canvia d’escenari i passa a jugar amb uns altres colors, els dels vestits de les geishas, florits i lluents, els dels jardins per on transcorr la història carregat d’imatges multicolors,els dels arbes amb fulles ocres que desplegan totes les tonalitats,…

La pel·lícula me va deixa tot una sèrie de sensacions que només a n’el cinema les pots aconseguir.

Hola amics de la teca

avui he menjat botifarrons, un poc coens, amb un bon tros de pa moreno.

No podria ser vegetariana perque la carn i el peix són massa sabrosos per poder renunciar a un plaer com aquest.

Fins aviat….

Comença el fred i s’acosta el temps de matançes. Sacrificar un animal per menjar no és un delite (penses quan veus un rellom dins el plat) però quan pensas en el sofriment d’aquell pobre animal quan li claven el ginavet al coll es posa la pell de gallina.

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!